La ressaca em desperta. La gent beu i fuma molt, a Barcelona. El jo social és un jo alcohòlic en aquestes latituds. Necessito uns ous estrellats amb xoriço. Esquivo anuncis de Brunch per Ausiàs March, només vull un cafè amb llet i un croissant, per ara. 

Més aclarit, començo a rondar pel casc antic. El Passatge de Sert està tancat als no-veïns, i me n’alegro; segueixo per Sant Pere més Alt, recordant episodis foscos; em sorprèn que la Plaça de Lluís Millet encara se’n digui. M’equivoco a estones, però en general em regalo una passejada de carrerons estrets i callats, prou bruts per no atraure càmeres. Somric. 

Una papallona vermella m’acompanya (o em vigila?) pel barri de Santa Caterina, pel carrer del Gignàs, per Josep Pijoan. Aconsegueixo fer ous estrellats, però no trobo on fer un cafè pels volts de la Plaça dels Àngels, tot és vermut, forn de macrocadena o restaurant. Estava anant massa bé.