Avui passarà a la història. 

Avui he entrat a La Pedrera per primera vegada, i l’Oriol m’ha explicat que hi ha gent que hi viu i que té unes claus i unes portes d’accés especials i secretes, i que s’han de fer els mobles a mida perquè totes les parets són rodones. 

Avui és el dia que la meva tieta em fa un resum de la vida i miracles del meu avi patern, gran desconegut del meu llinatge. Avui he descobert que era intel•ligent i treballador, perseguit pels grisos en esclatar la guerra civil, casat primer per principis i segon, per amor a primera vista, i més vinculat a Sant Joan de les Abadesses que a Aragó. I amb quatre fills, que no tres. 

Avui aprenc que Urà és el planeta més estrany del nostre sistema solar, i que per la posició dels seus pols triga 84 anys a fer la volta al Sol, fet que equival a 42 anys d’estiu i 42 anys d’hivern. Viure a Urà, viure dues estacions i morir. 

Avui és el darrer dimarts del 2016 que passo a Barcelona, malgrat que a l’any li queden 9 dimarts encara. S’acaben ja els dies a la ciutat on les botigues no compleixen els propis horaris impresos i penjats als aparadors; on les funcionàries fumen cigarretes electròniques a les terrasses dels bars, com qui es fuma una estilogràfica; on els arbres de Les Corts no protegeixen de la pluja; on les botigues de Francesc Macià impregnen els carrers amb olor a colònia. 

Avui. 

Avui s’acaben els dies on jo era.