Unes 19 setmanes fa des que vaig compartir la meva darrera composició. Entre aquella entrada i aquesta, m’he atrevit a donar còpies del meu primer (i potser darrer) EP auto-produït sense artificis ni capacitats, Carrers de Sydney. I el món no s’ha col·lapsat.

Moorgate St és un altre carrer anònim, ni amagat ni principal, aprop d’on visc ara. El carrer en si és bastant mediocre, però el nom m’ha atrapat, no me’l trec del cap, em recorda a “Shade of The Moor” dels extints Apse. M’imagino entrades grandioses on ara hi ha apartaments i aparcaments, un gran no res que necessita ésser contingut per portes i filferro.

No trobo cap història rellevant sobre el carrer. I no m’importa.