Tarda de divendres. El sofà se m’empassa mil·límetre a mil·límetre mentre faig un tallat. Un tallat a les 6 de la tarda, quan la resta de Sydney sopa o ja fa copes. Escolto jazz vocal barrejat amb riures i bromes de les terrasses del centre comercial que hi ha al meu carrer, massa alegre tot plegat. La tardor s’escola per la finestra. Encara no m’he acostumat a viure les tardors a l’abril, em pregunto si mai ho faré. El sofà se m’empassa una mica més. Olor a pluja i a herba. El temps passa.

La vida és lenta, a vegades.