No veure-la, en molt de temps, per voluntat pròpia, per mantenir el record intacte.

Després, coincidir sovint pel barri amb algú que s’hi assembla, massa, com dues gotes d’aigua que han nascut plegades i que han tingut vides separades, però semblants.

Tenir la certesa que, d’aquí molt de temps, quan ja no hi sigui i la meva memòria fluixegi entre boires, la recordaré.

I no serà ella.