La benvinguda càlida. El paviment gris. Les cadires barrejades. El marbre. Les taules fetes de màquines de cosir. El privat segon nivell. Les estovalles de paper. La calaixera victoriana amb els coberts. Els jocs de taula amuntegats a una cantonada. El menú recitat. L’estufa de butà. Els macarrons de primer. El formatge ratllat en copa. L’honestedat amb la falta de sal del plat, que porta a tenir dos salers a la taula, al costat de la panera. Els parroquians diversos i dispersos. Els llibres del racó, majoritàriament provinents de col·leccionables del diari “La Vanguardia” dels anys 80. Springsteen sona a la radio. Els ventiladors de sostre, estàtics i contemplatius, acompanyen les aranyes de llum que em recorden a les de casa de l’avia. El mirall gegant a la dreta, damunt la calaixera victoriana. La butifarra amb seques de generós tamany, amb l’all i julivert just per no agafar mal alè ni emmagatzemar restes verdoses entre els canins. Plats de taronges, llimones i mandarines per tot arreu. Una fulla seca que ha aconseguit arribar fins al fons del local. America a la radio ara. Les parets de guix i totxana. El flam de supermercat que sap a casolà. Acabar-se el cafè ràpid per deixar espai als propers parroquians. El sobret de sucre amb felicitació nadalenca. El compte. Descobrir material de pintura i d’emmarcament a l’entrada / sortida. Marxar amb la sensació d’haver estat a casa dels tiets. El cau de les arts. Esplugues de Llobregat.