La societat es pensa que un no pot ser invisible, que es un superpoder que només existeix als còmics i a les pel·lícules, però sí que es pot. Cal mirar més enllà: quina diferència hi ha entre no poder ser vist i que no et vegin mai, encara que sigui possible? Pel que fa a resultats, ninguna, crec. Aleshores, si un pot aconseguir que no el vegin mai, que ningú sigui mai conscient de la seva presència, no cal ser invisible al mode tradicional, de facto ja ho ets, ja ho has aconseguit.

Disfruto especialment el fet de ser invisible.